Qui pot llegir a qui?

Mireu quin text més maco ens ha passat la Rosa:

Qui pot llegir a qui?

M. JESÚS COMELLAS | Actualitzada el 08/02/2014 00:00

Ja fa temps que es parla de la importància de llegir a casa, i si ens plantegem llegir en veu alta encara té molt més interès. No ens centrem en el control de la lectura, la velocitat o comprensió lectores, sinó en l'interès que té l'ambient que es crea tot acostant-nos als llibres en família. Llegir en veu alta crea situacions de complicitat i plaer per a qui escolta i per a qui llegeix. S'estableix una relació de reciprocitat entre dues o més persones. Crea hàbits i no és una obligació. És una situació que, a vegades, no tenim present i que té un valor extraordinari.

El record de la tendresa de la veu del pare o de la mare, al vespre, al llit, al sofà -amb veu fosca perquè parla el llop o fineta perquè fa d'esquirol- ens fa reviure com ens feia riure o com ens permetia somiar desperts i posar-nos a la pell dels personatges. Això és un bàlsam que permet alliberar-nos de les preocupacions del dia a dia i, per un moment, fer veure que som algú altre. Patim perquè el llop no es mengi la Caputxeta o ens imaginem fent màgia com una fada. També per a les persones adultes és un parèntesi en les obligacions i les preocupacions de cada dia.

Quins records! Després, ja a una certa edat, es poden compartir les lectures que la canalla porta de la biblioteca i llegir un capítol cadascú per saber què passa. "Ara et toca a tu, que jo ja he llegit el meu capítol i veurem com continua". És una activitat compartida. Si cal, si no hem tingut temps, si tenim una altra llengua, la canalla pot llegir el seu fragment mentre fem el sopar i podem riure amb la proposta que ens fa la història. Això sí que els mou a llegir. A l'escola podran compartir com ho han vist els pares, o què els ha agradat.

Aquest ambient crea complicitats i un espai comú per compartir llibres, històries, personatges... I en un futur permetrà que ens puguin fer partícips del que els agrada llegir, que ens donin a conèixer nous autors i noves idees que no coneixíem i que ens obren el seu pensament i les seves idees. Aquests moments de lectura, intercalats, creen un ambient i una riquesa extraordinaris: els ritmes de les entonacions, els sons de les veus, mirades amables, històries anònimes, més o menys reals, obren espais fantàstics per compartir i són un valor quan es fan i en un futur per poder recordar-los.